Resultats de la cerca

Encara que llegendaris, la seva vida i el seu culte, estès per Occitània i pel nord de la península Ibèrica, és tardà això no obstant, a Catalunya ja era venerada cap a l’any 1000 Prengué posteriorment una gran volada com a advocada en els mals de ràbia La seva festa se celebra el 22 de maig

Entre el 1366 i el 1370 concedí la redempció dels mals usos als habitants d’Odelló, Vilalta, Pardinella, Èguet, Targassona, el Pla i Marquixanes El 1374 la seva abadia fou assaltada i robada i ell i els seus monjos empresonats i maltractats per l’infant Jaume IV de Mallorca, que incendià i destruí també el castell i el poble del Vernet El 1375 el rei Pere III de Catalunya-Aragó els donà la seva protecció i l’infant Jaume li féu retornar els béns usurpats

Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra

Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat definidor i…

Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe simoníac i guerrer…