Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Johannes Agricola
Cristianisme
Nom amb què és conegut el teòleg alemany Johann Schnitter.
Fou un dels representants dels luterans a l' interim d’Augsburg 1548 Defensà la doctrina antinomista segons la qual els batejats no tenen l’obligació de practicar els manaments, la qual cosa motivà una controvèrsia amb Luter
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
catequesi
Cristianisme
Acció de catequitzar, és a dir, d’ensenyar metòdicament la doctrina cristiana d’una manera apropiada a les diverses categories de persones (infants, adults, batejats o no).
Antigament era, sobretot, la predicació feta als canditats a rebre el baptisme, durant el catecumenat Consistia a explicar les veritats de la fe, durant el temps de quaresma, i també el sentit i contingut dels sagraments i ritus litúrgics catequesi mistagògica , o d’iniciació, cosa que es feia sovint durant la vuitada de Pasqua amb els neòfits, o acabats de batejar Algunes d’aquestes predicacions, recollides per escrit, són molt famoses les de Ciril de Jerusalem, d’Ambròs de Milà, de Joan Crisòstom, de Teodor de Mopsuèstia, etc En generalitzar-se el baptisme d’infants i desaparèixer el…
consells evangèlics
Cristianisme
Màximes evangèliques (la pobresa, la castedat i l’obediència considerades com a ideals de vida cristiana) que l’Església catòlica no considera categòriques com els preceptes i els manaments, sinó solament com a recomanacions de mitjans eficaços per a una més alta perfecció espiritual.
catecisme
Cristianisme
Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes.
Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou…
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…