Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
imposició de mans
Cristianisme
Gest mitjançant el qual hom consagra o beneeix coses o persones.
lavabo
Cristianisme
Cerimònia de rentar-se les mans el sacerdot, dins els ritus de l’ofertori, a la missa.
Climent X
Cristianisme
Nom que prengué Emilio Altieri en ésser elegit papa (1670-76).
Deixà el govern a les mans del seu nebot adoptiu, el cardenal Paluzzi-Altieri Sostingué econòmicament la lluita de Joan Sobieski contra els turcs, que foren derrotats el 1673
ordenació
Cristianisme
Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde
.
S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats calze i patena El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968
Josep Soler
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona
ritu
Cristianisme
Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
En l’església llatina, a partir del s XVI, el mot comprenia l’ordenament general de la litúrgia, del calendari, el grau de solemnitat de les festes Hom parlava de ritu simple, ritu doble subdividit en major, menor, de primera i de segona classe Actualment indica el conjunt d’una celebració litúrgica com és ara el ritu de la missa o del baptisme o bé un dels seus elements com el ritu de la pau o el de la imposició de mans
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
Alexandre II
Vaticà
Cristianisme
Papa (1061-1073; Anselmo da Baggio).
Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent
Benet Ferrer
Cristianisme
Pretès heretge d’origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos.
Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial
Radulf de Barcelona
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona…