Resultats de la cerca

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres obres i cartes pastorals

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña

Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…

A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…