Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
ocurrència
Cristianisme
Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.
L’ocurrència és accidental quan hi ha coincidència del cicle temporal i del cicle santoral, i és perpètua quan ambdues festes cauen sempre el mateix dia
supèrbia
Cristianisme
Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
La moral catòlica n'ha fet un dels set pecats capitals pecat capital, consistent en l’amor desordenat de si mateix com a principi i fi del propi ésser
trinar
Cristianisme
Celebrar tres misses el mateix dia.
Abans de les darreres reformes, els sacerdots només ho podien fer el dia de Nadal i el dels difunts actualment, si ho exigeixen raons pastorals, ho poden fer cada diumenge
binació
Cristianisme
Celebració de dues misses per part d’un sacerdot en un mateix dia.
recitar
Música
Cristianisme
Cantar (l’ofici diví), parcialment o totalment, sobre un mateix to (recto tono), sense inflexió.
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més curta, és…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels…