Resultats de la cerca

Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc

Pel seu do de discerniment hom la consultà davant tota mena de situacions i dificultats Té incoat el procés de beatificació

Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

Sacerdot 1888 i bisbe titular de Nicea 1900, Pius X el féu secretari d’estat i cardenal 1903 Menà una política intransigent, organitzà la cúria romana i lluità contra el Modernisme Secretari del Sant Ofici 1914, es mostrà favorable al moviment feixista

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…

Aquesta s’opera per incorporació a la mort i resurrecció de Jesucrist Aquest tema, exposat per Pau en les epístoles als Romans i al Gàlates, constituí després el centre de la polèmica pelagiana i de la instaurada per la Reforma, que menà el concili tridentí a precisar la posició catòlica

Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació Adherit al calvinisme 1650, la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht 1688 Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740