Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
seu plena
Cristianisme
Dret canònic
Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa
fórmula deprecativa
Cristianisme
Fórmula sacramental expressada en forma d’oració, en contraposició a la fórmula enunciativa.
És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana
bàcul
bàcul
© Fototeca.cat
Cristianisme
Crossa o gaiata que porten els bisbes, abats i algunes abadesses a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat.
A l’Occident té un acabament en forma corbada ornamentat sobretot a partir del gòtic, mentre que a l’Orient acaba en forma de tau Fou introduït com aobjecte litúrgic al s VII
Tarsici
Cristianisme
Màrtir romà.
Sorprès pels pagans mentre duia l’eucaristia, volgué evitar-ne la profanació i morí apedregat En la tradició cristiana és model de devoció eucarística La seva festa se celebra el 15 d’agost
acemeta
Cristianisme
Membre d’una comunitat de monjos bizantins fundada al començament del segle V, a la riba oriental del Bòsfor.
Els acemetes eren anomenats així ‘que no dormen’ perquè la comunitat pregava ininterrompudament durant totes les hores del dia i de la nit, pel fet que la meitat reposava mentre l’altra meitat feia oració
lectorat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon en les funcions litúrgiques de fer les lectures, llevat de l’Evangeli, que correspon al diaca.
Suprimit a l’Església llatina com a orde menor que precedia el sotsdiaconat, ha esdevingut un ministeri instituït que poden rebre també els laics, mentre que a l’Església oriental continua existint com a ofici i com a grau preparatori al diaconat
nocturn
Cristianisme
Part de l’ofici diví de la nit, que consta bàsicament de salms i de lectures.
El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
àgape
Cristianisme
Àpat en comú que els primitius cristians celebraven en senyal de germanor.
Els àgapes coincidien a vegades amb la celebració eucarística, però des del temps de Cebrià a mitjans s III tingueren lloc al vespre, mentre que l’eucaristia se celebrava al matí Sembla que els àgapes es convertiren més endavant en sopars de caritat Desaparegueren vers el s VIII