Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
monarquianisme
Cristianisme
Nom donat a diverses heretgies cristianes que tendien a sostenir la unitat de Déu en detriment de les tres persones de la Trinitat.
El monarquianisme pròpiament dit sorgí a la fi del s II amb Noet, i professava la monarquia de Déu en el món, afirmant la unitat de Déu Hi tenen relació el modalisme i l’adopcionisme
Guadamir
Cristianisme
Canonge (945) i després bisbe de Vic (948-57).
Consagrà l’església de Santa Cecília de Montserrat 956 i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca
Jeroni Planes
Cristianisme
Predicador.
Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624
Juan de Torquemada
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador castellà.
Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca
Matías Vinuesa y López de Alfaro
Cristianisme
Sacerdot i conspirador reialista, conegut amb el nom de Cura de Tamajón
.
Fou capellà d’honor de Ferran VII i autor d’un minuciós i grotesc pla conspiratori per a restaurar la monarquia absoluta, a Madrid, el gener del 1821 Convertit en símbol de la reacció, fou condemnat a deu anys de presidi, però un grup d’exaltats l’assassinà a cops de martell
George Abbot
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury (1611-27).
Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham
Pau V
Cristianisme
Nom que adoptà Camillo Borghese en esdevenir papa (1605-21).
Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors
episcopalià | episcopaliana
Cristianisme
Membre d’una església estructurada episcopalment, el tret característic de la qual és una organització de base jeràrquica, al cim de la qual hi ha la figura del bisbe.
Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell
Mariano Rampolla del Tindaro
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903
Pedro González de Mendoza
Cristianisme
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…