Resultats de la cerca

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera…

Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999…

Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat

El concili de Nicea 325 reconegué la triple jurisdicció de Roma sobre Itàlia, d’Alexandria sobre Egipte i Líbia i d’Antioquia sobre l’Àsia Menor El concili de Calcedònia 451 sostragué la Palestina a Antioquia per confiar-la al nou patriarcat de Jerusalem i donà al nou patriarcat de Constantinoble la jurisdicció sobre Tràcia, Àsia i el Pont, no pas sense les protestes de Roma, i així organitzà la cristiandat en la pentarquia L'actual geografia dels patriarcats correspon encara a l’antiga, bé que les diverses escissions han creat un desdoblament de jurisdiccions a cadascuna de les antigues seus…

Fou monjo de Montserrat des del 1826, però durant l’exclaustració es refugià a Montecassino 1836-41 Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols 1841, on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat És autor del poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és  Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…

Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…

Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…