Resultats de la cerca

Legat pontifici a França, menà les negociacions que asseguraren a Carles d’Anjou la corona de Nàpols, gràcies a la influència del qual aconseguí el pontificat Excomunicà 1282 i desposseí oficialment 1283 Pere II de Catalunya-Aragó quan aquest ocupà Sicília Impulsà així la croada contra Catalunya Molt dependent de la política francesa, excomunicà també 1281 l’emperador Miquel Paleòleg, fet que anullà la unió de les esglésies aconseguida en el concili II de Lió 1274 Amenaçat pel poble romà, es refugià a Perusa

Fou custodi dels convents del Rosselló 1630 i 1641 Pel maig del 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid

Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà…

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana establerta…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…

Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…