Resultats de la cerca

Fou nomenat inquisidor del Regne d’Aragó 1484, funció que complí molt rigorosament amb els judaïtzants Morí víctima d’un complot de famílies nobles emparentades amb nuclis hebreus Canonitzat per l’Església Catòlica el 1867, hom en celebra la festa el 16 de setembre

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards

Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i…

Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren d’àmplies…

El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…

Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme…

Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…