Resultats de la cerca

Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del…

Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic

Fou pastor de les esglésies franceses de Berlín i de Londres És autor, entre d’altres obres, d’un Traité de la vérité de la religion chrétienne Rotterdam 1684

Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb…

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia sobre el gènere…

Publicà Artis Lullianae seu memoriae artificialis secretum explicitum 1620

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Fundà, amb Fèlix de Valois, l’orde dels trinitaris per al rescat de captius Fou canonitzat el 1679 La seva festa se celebra el 8 de febrer