Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
recés espiritual
Cristianisme
Conjunt de pràctiques piadoses —predicació, meditació, oració, etc— que solen ocupar la jornada de recés espiritual.
Teodor Balsamó
Cristianisme
Protosincel·le de Constantinoble i bisbe electe d’Antioquia el 1193, càrrec que no arribà a ocupar.
Pels seus 14 volums de comentaris al Syntagma, anomenats també Exegesis canonum, és considerat un dels més notables canonistes grecs
Vicent Miravall i Forcadell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894
Basili d’Ancira
Cristianisme
Bisbe d’Ancira (350-360).
Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques
Gil Esteve i Tomàs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar
Ricardo Blázquez Pérez

Ricardo Blázquez Pérez
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Religiós castellà.
Estudià filosofia i teologia, i fou ordenat sacerdot el 1967 Doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de Roma 1972 i expert en eclesiologia, fins el 1988 fou professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca, de la qual fou degà en 1986-88 i gran canceller de l’any 2000 al 2005 El 1992 fou designat bisbe de Palència, i el 1995, bisbe de Bilbao Rebut amb reticències pels sectors nacionalistes, es guanyà la confiança de la societat basca gràcies a la seva capacitat de diàleg i als gestos de concòrdia entre els sectors basquistes i espanyolistes Del 1993 al 2002 presidí la Comissió…
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
Arturo Rivera Damas
Cristianisme
Eclesiàstic salvadorenc.
Ingressà a l’orde dels salesians i fou ordenat prevere el 1953 Es doctorà en dret canònic a Torí El 1960 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i el 1977 bisbe de Santiago de María, fins que fou cridat a ocupar la seu de l’arquebisbat de San Salvador, vacant per l’assassinat d’ Óscar Arnulfo Romero 1980 Continuà la línia de compromís social del seu antecessor i esdevingué mitjancer de pau entre el govern i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…