Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
completes
Cristianisme
En el breviari romà, oració oficial d’acabament del dia.
D’origen monàstic, sant Benet la introduí en la seva regla Els seus elements actuals són ritu penitencial, himne, salmòdia, lectura breu, responsori, càntic, oració i benedicció Hom l’acostuma a cloure amb una antífona mariana
encíclica
Cristianisme
Document oficial del papa mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.
El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…
Gonçal Vidal i Tur
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot, Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974
abreviador
Cristianisme
Oficial de la cancelleria pontifícia que redactava les minutes de butlles i breus.
Càrrec creat al s XIV, fou suprimit per Pius X
pontífex
Cristianisme
Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma, anomenat pontifex maximus per Tertul·lià (segle III).
D’ençà del segle V és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe , sobirà o romà
Miquel Salvà i Munar
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la…
professió de fe
Religió
Cristianisme
Dret canònic
Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.
Sintetitza l’essencial de la doctrina religiosa en una fórmula aprovada símbol Té un caràcter públic i oficial en determinades ocasions a la litúrgia eucarística, al baptisme, en ocasió de concilis, etc
càtedra
Cristianisme
Seient amb espatller o dosser, ocupat pel bisbe al presbiteri.
Ha passat a ésser el símbol del magisteri oficial de l’església Per això hom anomena la predicació càtedra de l’Esperit Sant , i també el magisteri suprem exercit pel papa és esmentat així en locucions com definició ex cathedra i la càtedra de Sant Pere
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina