Resultats de la cerca

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral

Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes

Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé

Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001…

Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana

Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…

Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou nomenat…

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú