Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
judici particular
Religió
Cristianisme
Judici produït en morir cada home i que, segons la seva fe o el seu rebuig de Déu, en determina la salvació o la condemnació definitives.
comunitat
Cristianisme
Conjunt de membres de l’Església o d’una església particular.
En el protestantisme, especialment, hom designa per comunitats els grups establement constituïts, però que no són considerats pròpiament com a esglésies
pontífex
Cristianisme
Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma, anomenat pontifex maximus per Tertul·lià (s III).
D’ençà del s V és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe , sobirà o romà
romanisme
Cristianisme
En el llenguatge de les confessions cristianes no catòliques, doctrina particular de l’Església Romana.
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
Muhammad ibn Ismā’il Darazī
Cristianisme
Predicador turc.
Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria
concelebrar
Cristianisme
Fer una acció litúrgica, en particular celebrar un sagrament, i sobretot la missa, més d’un ministre alhora.
Pere Terrassa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern
Guillem de Montcada
Cristianisme
Frare dominicà, bisbe d’Urgell (1295-1308).
Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya