Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
eucaristia

Copa de vi i pa de pagès partit pel mig, símbols de l'Eucaristia Cristiana
© Fototeca.cat
Cristianisme
El pa i el vi sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística.
Bonifaci II
Cristianisme
Papa; elegit el 530 pel partit filogòtic.
Aprovà el segon concili d’Aurenja, que posà terme a la controvèrsia pelagiana pelagianisme
Ian Richard Kyle Paisley

Ian Richard Kyle Paisley
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic nord-irlandès.
Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al govern irlandès…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada…
Alonso Carrillo de Acuña
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep…
Benet X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Mincio
en esdevenir papa (1058-59).
Elegit pel partit antigermànic, la seva elecció no fou reconeguda per sant Pere Damià ni per la majoria dels cardenals, que el deposaren el 1059 per això sovint no és considerat legítim
Jerôme-Hermes Bolsec
Cristianisme
Reformat francès.
El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví 1550 La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França 1553 i del seu pas al partit antireformador Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze
novacià | novaciana
Cristianisme
Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).
Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII
Novacià
Cristianisme
Teòleg romà.
Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell