Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
prosternar-se
Religió
Cristianisme
Abaixar-se fins a tocar a terra davant algú en senyal de respecte, humiliació o adoració.
Els cristians orientals en conserven el gest durant el temps quaresmal A l’Occident ha passat a significar agenollar-se o prostrar-se
Antoni Vergés i Mirassó
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l’estudi Sant Llorenç del Munt son passat, son present i venidor 1871
docta ignorantia
Cristianisme
Locució que indica, en un sentit ampli, el coneixement necessàriament limitat que hom pot arribar a posseir de Déu.
Des de Nicolau de Cusa De Docta Ignorantia , 1440 ha passat a significar la necessitat de conèixer la impotència de la raó enfront de la veritat intellectual absoluta, per tal d’assolir la saviesa perfecta Déu
càtedra
Cristianisme
Seient amb espatller o dosser, ocupat pel bisbe al presbiteri.
Ha passat a ésser el símbol del magisteri oficial de l’església Per això hom anomena la predicació càtedra de l’Esperit Sant , i també el magisteri suprem exercit pel papa és esmentat així en locucions com definició ex cathedra i la càtedra de Sant Pere
Josèp Salvat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic occità.
Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc
litúrgia romana
Cristianisme
Ritu occidental propi de l’església de Roma.
Amb el temps segles IX-XI ha suplantat els altres ritus occidentals i, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica litúrgia, llevat d’algunes excepcions, com els ritus ambrosià a Milà, el gallicà a Lió, el visigòtic a Toledo i els diversos ritus orientals conservats per les esglésies uniates Bé que reformada, ha passat a la majoria d’esglésies sorgides de la Reforma
Idaci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~666-689).
Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior
Louis Habert de Montmort
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1680-95).
Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert…
Juan Rodríguez de Fonseca
Història
Cristianisme
Política
Prelat i home polític castellà.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De caràcter…
Joan Francesc de Saunhac-Belcastel
Cristianisme
Primer bisbe d’Elna, després de la restauració posterior a la Revolució Francesa.
Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de…