Resultats de la cerca

Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona publica la…

Les prescripcions en ordre a unificar-les són anomenades directori pastoral Actualment hom parla de pastoral de conjunt i de pastoral litúrgica , orientada a la comunitat i a la renovació litúrgica, i de pastoral missionera , orientada als no-creients

El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions 1350-1800, o…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 2006 i en filosofia per la Universitat Ramon Llull 2006, es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 2013 Fou ordenat sacerdot el 2003 A partir del seu retorn de Roma combinà la tasca pastoral amb la docència, a més de dirigir la càtedra de teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” i la revista Quaderns de Pastoral  Des del 2020 és membre conseller del Centre de Pastoral…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la…

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…