Resultats de la cerca

Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat

Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia

Dominicà 1633, fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València 1666 Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València 1651, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer 1668

Fill de Ferdinando Gonzaga, marquès de Castiglione A quinze anys volgué ingressar a la Companyia de Jesús, però per l’oposició del seu pare hagué d’esperar dos anys Tingué com a director Roberto Bellarmino Alimentà ideals de missioner, però morí de la pesta que li encomanaren els malalts que assistí Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 21 de juny

Urbà II el nomenà legat de la Primera Croada la seva actuació fou decisiva en els preparatius Iniciada l’expedició, hagué de sostenir fortes discussions amb els caps militars per tal que el desig de conquesta personal no els fes oblidar l’objectiu final de la presa de Jerusalem Aquestes discussions s’accentuaren a propòsit de la possessió d’Antioquia Ferit a Dalmàcia, morí de la pesta quan encara no era previst l’èxit de l’empresa Li és atribuïda la composició de la Salve Regina

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes

Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…

Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander Fou canonge d’Ourense i de Santiago 1806 i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo , per la qual fou condemnat Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Illustració defensà l’ús de la llengua…

Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions inquisitorials contra els…