Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898

Dominicà 1819, el 1825 anà com a missioner a les Filipines Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua així, pogué refer l’antiga gramàtica escrita el 1690 pel dominicà Andreu López i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam 1840, 1862 És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Ingressà a l’orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d’Urgell, Manresa i Saragossa professà a València el 1676 S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià El 1686 anà a Madrid a predicar una missió El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la fundació del collegi d’Oriola El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna…

Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes La…