Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Pasqual Bailón
Sant Pasqual Bailón, pintura de Giambattista Tièpolo
© Fototeca.cat
Cristianisme
Religiós franciscà llec d’origen aragonès.
El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’aquest santuari, que conté…
Cecília
Santa Cecília, per Simon Vouet, en una pintura de 1626
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…
àngel de la guarda
L'Àngel de la guarda, pintura de Pietro da Cortona (1656)
Àgata
Santa Àgata, pintura al tremp de mestre del Burgo de Osma
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir.
Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer
Anna
Santa Anna amb la Verge, el Nen i un donant, en una pintura alemanya anònima del 1515
Museu Thyssen-Bornemisza
Cristianisme
Mare de Maria segons el protoevangeli apòcrif de Jaume (segle II).
La seva festa se celebra el 26 de juliol
màrtir
Santa Justa, verge i màrtir que morí a Sevilla el 287, segons una pintura de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist (per la fe en general o per un dels seus aspectes essencials, o per una virtut).
Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis
Bàrbara
Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
Filet
Cristianisme
Segons el martirologi romà i el menologi grec, màrtir cristià mort a Esparta en temps d’Adrià.
A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir
Cristina Kaufmann
Cristianisme
Religiosa de la comunitat de carmelitanes descalces de Mataró.
Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa
Jeroni
Sant Jeroni escrivint, segons un dibuix d'Antonio Pereda (1608-78)
© Corel Professional Photos
Literatura
Cristianisme
Escriptor, pare de l’Església i doctor.
Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…