Resultats de la cerca

Abat de Vilabertran, bisbe d’Elna 1377-80, de Lleida 1380-86 —conservà, però, l’administració de la seu d’Elna— i de Barcelona 1386-98 Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó Féu promulgar 1385 els estatuts sinodals de la seu d’Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l’armament d’una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents —on fou després enterrat en un magnífic sepulcre de marbre…

Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…

Era fill d’una família notable i féu els estudis a València i després a les universitats de Salamanca i de València, on cursà teologia i es doctorà en ambdós drets S'ordenà de sacerdot i s’installà a Sogorb, on a causa d’un plet sobre una canongia recorregué a molts tribunals i, per fi, a Roma De retorn 1590 fou pres pels pirates i venut per esclau a Alger Després d’ésser rescatat, retornà a Sogorb, on fou nomenat canonge i provisor, però renuncià tot seguit i es retirà a l’ermita de Sant Julià, prop de Sogorb, on es dedicà a l’estudi i a la contemplació Allà escriví el tractat…