Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pere de Planella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona 1371…
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Pere de Cadireta
Cristianisme
Dominicà, inquisidor general.
El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on 1257 fou constituït inquisidor general combaté activament l’heretgia i la usura intervingué especialment 1258 en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i Ermessenda de Castellbò, fet que influí en el futur polític d’Andorra El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del…
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del s IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al s XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Vénen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte de…