Resultats de la cerca

Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser…

Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

Fill de Lluís de Vic i Ferrer Estudià a València i a Salamanca Com el seu avi, Jeroni de Vic i de Vallterra, fou ambaixador de Felip II de Castella a Roma Bisbe de Mallorca 1573-1604, continuà la reforma tridentina i celebrà sínodes el 1588, el 1589, el 1593 i el 1597 Publicà un Ritual el 1601 Reparà l’hospital general i pagà la portada principal de la catedral de Mallorca Arquebisbe de Tarragona 1604-11, celebrà el concili de 1607-08 Seguint la tradició familiar, donà al monestir de la Murta, a Alzira, un tresor en objectes litúrgics, i hi fundà la biblioteca el 1594

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov,…

En tant que aquest judici té un caràcter global de consumació de la creació, és anomenat judici universal El tema del judici final ha estat sovint conreat per l’art A Santa Maria de Taüll, un mestre, que hom ha designat justament amb el nom de Mestre del Judici Final , en féu una representació mural també dins l’art romànic, sobresurt la del sepulcre de Casserres Museu Diocesà de Solsona La millor representació catalana és potser la miniada a la portada del Missal de Santa Eulàlia , de Rafael Destorrents catedral de Barcelona, i entre els retaules gòtics es destaca el del Mestre…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha reclamat,…

Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra