Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
vladic
Història
Cristianisme
Títol (que, en el vell eslau, tradueix el mot grec δέσποτα, ‘senyor’) donat, en el tractament eclesiàstic i litúrgic, als bisbes de les esglésies eslaves.
El portaven també els prínceps-bisbes de Montenegro
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol donat a França als prínceps d’una família sobirana.
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Càdalo en ésser elegit papa (1061-72) per l’emperadriu Agnès, enfront del papa legítim, Alexandre II.
S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit
Nicolau II
Cristianisme
Nom que adoptà Gerard de Borgonya en esdevenir papa (1059-61).
Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia
Arnau Estanyol
Literatura
Cristianisme
Religiós carmelità.
Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapaOttaviano di Monticelli (1159-64).
Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors
Paulí d’Aquileia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou gramàtic a l’escola de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí Nomenat patriarca d’Aquileia per l’emperador, n'obtingué privilegis per a la seva seu Participà en la lluita contra l' adopcionisme i deixà un Libellus sacrosyllabus contra Elipandum Elipand de Toledo , tres llibres Contra Felicem Fèlix d'Urgell i un Liber exhortatorius , com un espill de prínceps per al marcgravi Eric del Friül Intervingué segurament en la introducció del filioque en el Credo Excellí com a missioner dels àvars La seva festa se celebra el 9 de febrer
Caterina de Cardona-Anglesola
Cristianisme
Fundadora i mística.
Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús
Antoine Perrenot de Granvelle
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític francès.
Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió…
Pius II
Cristianisme
Nom que adoptà Enea Silvio Piccolomini en esdevenir papa (1458-64).
Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes…