Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Peter-Hans Kolvenbach
Cristianisme
Jesuïta holandès.
Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1948, fou enviat a la província del Pròxim Orient i s’establí a Beirut, on el 1961 fou ordenat de prevere de ritu armeni i on, posteriorment, fou professor de lingüística a la Universitat Jesuítica de Sant Josep Provincial del Pròxim Orient 1974, intervingué en molts contactes ecumènics Rector del Pontificio Istituto Orientale de Roma 1981, el 1983 fou elegit prepòsit general de la Companyia de Jesús, fet que clogué el període d’interinitat que s’havia obert el 1981 amb la dimissió del pare Pedro Arrupe L’any 2008 fou…
convent
Cristianisme
Casa on viu una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
Etimològicament més pròxim de cenobi , d’aplicació estrictament monàstica, el mot és reservat amb precisió per a les cases d’ordes no monàstics, bé que en l’ús popular té el sentit més general
Climent Sanxis
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor d’origen desconegut.
Fou ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441 És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495
,
acèfal | acèfala
Cristianisme
Dit especialment dels eutiquians (segle V) que al Pròxim Orient se separaren de llur bisbe.
Berenguer de Saguàrdia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…
John David Hughey
Cristianisme
Missioner protestant nord-americà.
Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel…
Josep Domènec Corbató i Chillida
Cristianisme
Eclesiàstic.
A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué estrets…
Ciril I

Ciril I
© Presidential Press and Information Office of the Russian Federation
Cristianisme
Nom de religió de Vladimir Mikhailovič Gund’ajev, eclesiàstic ortodox rus.
Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…