Resultats de la cerca

Dominicà 1420 al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa

Religiós franciscà descalç Fou predicador del rei 1817 Publicà diversos sermons, i un Discurso d’acció de gràcies per la llibertat de Ferran VII en retornar el règim absolutista 1823 escriví també diverses poesies, en català, sobre el mateix tema 1823, que restaren inèdites

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…

Convertit al metodisme, esdevingué predicador ambulant i promogué un moviment de reviviscència a Whitechapel anomenat Christian Mission , que el 1878 es transformà en l' Exèrcit de Salvació Salvation Army , comunitat d’acció cristiana considerada església, organitzada quasi militarment, i dedicada a la predicació cristiana i a l’educació i la regeneració dels miserables expresidiaris, embriacs, prostitutes Publicà In Darkest England 1890

Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves conferències a…

Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona…

Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador

Ingressà als dominicans de Girona 1835, on residí fins a l’exclaustració 1835 posteriorment fou ecònom de Calonge i de Bordils Fundà la casa missió de Girona, de la qual fou el primer director, i fou catedràtic del seminari Fou vicari provincial dels dominicans exclaustrats de Catalunya Tingué gran fama com a predicador És autor d’obres importants, com Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador , reeditades sovint També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades