Resultats de la cerca

Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707

Bisbe d’Eichstätt, fou designat papa directament per l’emperador Enric III Es preocupà més de les qüestions polítiques que no pas de la reforma de l’Església, bé que afavorí la reforma benedictina que Joan Gualbert dugué a terme a Vallombrosa vallombrosà

Continuà les investigacions de Buridà sobre la “teoria de l’ímpetu”, i es preocupà especialment d’explicar la força de la gravetat, i d’estudiar la relació entre la velocitat, l’espai i el temps D’ell s’han conservat valuosos estudis lògics, que mostren la influència d’Ockham

L’any 1559 fou professor de la Universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus

Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”

Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert…

Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Fill de pare alabès i de mare d’ascendència italiana, es doctorà en teologia a la Universitat d’Osuna Durant molts anys fou rector del seminari de Sigüenza i vicari general de la diòcesi Consagrat bisbe de Vic, es preocupà per la formació dels seminaristes, intervingué en la fundació de les germanes carmelitanes de la caritat carmelitana de la caritat , de santa Joaquima de Vedruna 1826 Fou amic de sant Antoni M Claret i de Jaume Balmes, a qui envià a estudiar a Cervera No ha estat estudiada encara la seva intervenció en la guerra dels Malcontents , però, amb plena independència…

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…