Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
consell presbiteral
Cristianisme
A les parròquies reformades i luteranes de França, consistori elegit pels fidels i adjunt al pastor.
consell presbiteral
Cristianisme
Organisme diocesà representant del presbiteri, per a ajudar amb els seus consells el bisbe en el govern de la diòcesi.
col·legi de consultors
Cristianisme
Òrgan consultiu format per alguns sacerdots membres del consell presbiteral elegits lliurement pel bisbe perquè l’assessorin.
Les funcions d’aquest organisme, creat pel Codi Canònic del 1983, poden ésser encomanades al capítol catedral
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió…
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
Francesc Pardo i Artigas

Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili…
Orígenes
Fragment del comentari d’Orígenes a l’Èxode, provinent d’Urgell (segle IX)
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Exegeta, pensador i escriptor cristià.
És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…
Salvador Cristau i Coll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i del Corpus…
sínode diocesà
Cristianisme
Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.
Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de…
ordenació sacerdotal de la dona
Cristianisme
Accés de les dones als ministeris ordenats.
Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…