Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
salesià
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco el 1859 i reconeguda per Pius IX el 1864 (les seves Constitucions foren aprovades el 1874), per educar cristianament la joventut pobra.
S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre…
Giovanni Bosco
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco.
El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants Posteriorment 1859 fundà la futura congregació salesiana El 1886 visità Barcelona, i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s’alçà una petita ermita Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l’educació postscolar donà molta importància a la formació pel treball tallers a les escoles, escoles professionals, etc i humanitzà la disciplina escolar També fou el…
Cecília
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de…
Dorotea de Chopitea i de Villota
Cristianisme
Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya —les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)—, que la posà en contacte amb Giovanni Bosco, amb qui mantingué una relació personal.
El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques
Francesc Vidal i Barraquer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i…
jesuïta
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…