Resultats de la cerca

Nomenat bisbe de Mallorca 1532, confià el govern de la diòcesi a un administrador eclesiàstic i el 1558 renuncià el càrrec Participà activament en el concili de Trento, on pronuncià, el 1552, el discurs De tuenda religione 1561

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París

Monjo de Lerins, fou després abat d’una comunitat a la illeta del Roine, prop d’Arle Elegit arquebisbe d’Arle, aleshores seu primacial de les Gàllies i d’Hispània, convocà diversos sínodes, entre els quals hi ha el concili II d’Aurenja 529, que condemnà el semipelagianisme i ensems es pronuncià per un augustinisme moderat Se'n conserven 238 sermons, tres tractats teològics i dues regles monàstiques La seva festa se celebra el 27 d’agost

Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves…

Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en…