Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà…
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
Thomas Müntzer
Cristianisme
Teòleg reformat i revolucionari alemany.
Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols…
moviment carismàtic
Cristianisme
Corrent espiritual nascut l’any 1967 a l’Amèrica del Nord i estès després a diversos països d’Europa, que insisteix en la pràctica d’un tipus d’oració espontània i entusiasta i en la necessitat de recuperar la riquesa de carismes de les comunitats cristianes primitives.
Entre els protestants hi ha els grups anomenats pentecostals i, entre els catòlics, és notable l’impuls adquirit per la Renovació Carismàtica
impanació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la natura del pa no canvia en l’eucaristia.
Formulada per Guitmund d’Anvers s XI, ha trobat seguidors entre diferents corrents protestants, oposats a la doctrina catòlica de la transsubstanciació
apostolicitat
Cristianisme
Per als catòlics, una de les quatre notes essencials de l’autèntica Església de Jesucrist determinades en el credo
nicenoconstantinopolità.
Significa sobretot la continuïtat de la doctrina i dels bisbes, per successió directa, amb els apòstols Per als protestants, caràcter primitiu de la doctrina en contrast amb les desviacions posteriors
Fidel de Sigmaringen
Cristianisme
Nom amb què és conegut el caputxí alemany Markus Roy.
Dins l’esforç de la Contrareforma, fou encarregat de defensar el catolicisme enfront dels protestants de la regió dels Grisons, on fou assassinat Fou canonitzat el 1746 La seva festa se celebra el 24 d'abril
universal
Cristianisme
Dit de l’Església en tant que estesa per tot el món, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva.
El concepte equival a catòlic i, de fet, és utilitzat en aquest sentit per moltes esglésies protestants i en nombroses traduccions del credo, a causa de la connotació confessional que té el mot catòlic , aplicat a l’Església romana
lliure examen
Cristianisme
Postulat del protestantisme segons el qual hom interpreta la Bíblia d’acord amb el propi judici personal, descartada la norma del magisteri i de la tradició.
El principi fonamental de la sola Scriptura és una conseqüència del refús de l’autoritat de l’Esglèsia com a regla vivent de la fe El concili de Trento i I del Vaticà condemnaren aquesta pràctica, més matissada avui pels protestants i esguardada amb més serenor pels catòlics
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina