Resultats de la cerca

Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals

Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la…