Resultats de la cerca

Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe però repudià el cisma Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma 1559 Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha…

Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…

General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició a l’activitat…

Format a Oxford i a Alemanya, conegué Erasme i MLeter i publicà la primera versió íntegra del Nou Testament a l’anglès 1525 —difosa clandestinament a Anglaterra— Perseguit per Enric VIII, morí a la forca i fou cremat És el creador d’una gran part del vocabulari religiós anglès

Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…

Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació Adherit al calvinisme 1650, la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht 1688 Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740