Resultats de la cerca

Fins a les reformes postconciliars, era el primer dels quatre ordes menors

Refusen els sacerdots i no accepten les reformes litúrgiques manades pel patriarca Nikon 1652-67

Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682 Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques

Abans de les darreres reformes, els sacerdots només ho podien fer el dia de Nadal i el dels difunts actualment, si ho exigeixen raons pastorals, ho poden fer cada diumenge

Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat

Secretari general de la inquisició 1789-1801, intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte 1808, fou encarregat dels arxius de la inquisició 1809, de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales Passà a França 1813, on escriví la seva obra més important Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne , 1817-18

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals

Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics