Resultats de la cerca

Són regides per cardenals bisbes que formaven l’ordre dels bisbes del sacre collegi cardenalici

Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió…

Senyor de Voltrera i Olesa Fill de Guillem III de Castellvell Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l’església El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges Consagrà moltes esglésies, entre elles la de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia

Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia,…