Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Miquel Muntadas i Romaní
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís…
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08
Jeroni Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní
Cristianisme
Predicador, germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida.
De l’orde de sant Jeroni 1685, fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalanoaragonesa Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II 1701 i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Castella 1714
Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de Romaní
Botànica
Cristianisme
Botànic.
Jesuïta, fou professor de ciències naturals a Barcelona i a Oriola, i membre 1904 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou dues vegades president 1913-16 i 1918-21 Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres de Catalunya 1915, Resum de Botànica 1918 i Flora vascular del Principado de Andorra 1919, i traduí al castellà la quinzena edició del Lehrbuch der Botanik für Hochschulen , d’Eduard Strasburger 1923, de qui havia estat deixeble a Bonn
Gaspar Jofré de Borja-Llançol de Romaní i Calataiud
Cristianisme
Bisbe de Sogorb (1530-56).
Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal (1496).
Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…
Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó
Michel Andrieu
Cristianisme
Liturgista llenguadocià.
Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del s VI fins al XV
Bonaventura Codina i Augeroles
Cristianisme
Bisbe de Canàries (1847-58).
Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou enviat a…