Resultats de la cerca

Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfaquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana

Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria

Mestre en arts i en teologia Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria València 1502, i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist , amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” València 1520

Sabatistes moravians foren ja combatuts per Luter N'hi hagué també entre els anabaptistes d’Anglaterra 1631 i entre els unitaristes de Transsilvània s XVII Al s XIX aparegué a Anglaterra la secta dels Nous israelites i, a Rússia, els subbotniki ‘homes del dissabte’ Els més coneguts són els adventistes del setè dia adventista

Elegit l’any 1844, després de la mort de Joseph Smith , per tal que la secta se sostragués a l’hostilitat de la gent, decidí de fer la gran marxa vers l’est l’"Èxode”, que conclogué amb la fundació de Salt Lake City Fou el primer governador del territori d’Utah 1850-58

S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451

Fou comanador dels convents del Puig i de València, definidor i provincial de l’orde Escriví diverses cartes a Innocenci XI i Lluís XIV de França perquè emprenguessin una croada contra els turcs Publicà Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano 1684, Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana 1686 i Theologia expositiva syllogistica 1704

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la…