Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins al s XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses
kontàkion
Literatura
Cristianisme
Composició poètica grega, cantada a l’ofici bizantí.
Originària de Síria, s’inspira en el madraša siríac Es compon d’una estrofa introductòria i de diverses estances οικοι, acabades amb una frase igual, que serveix de tornada El nom sembla designar, originàriament, el bastonet entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia la poesia El compositor més cèlebre d’aquest gènere fou Romà el Cantor Romà És famosa la composició anònima anomenada himne Akàthistos
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams
.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
salpasser
Cristianisme
Objecte que serveix per a aspergir amb aigua beneita.
Consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita La denominació d’hisop respon al fet que primitivament era un simple manoll de branquetes d’hisop
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…
acòlit | acòlita
Cristianisme
Escolà que serveix l’altar, encara que no hagi estat ordenat.
capellà castrense
Cristianisme
Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment a l’exèrcit.
encenser
Cristianisme
Braseret amb una tapadora amb forats, suspès amb cadenetes, que serveix per a cremar-hi encens.
acòlit
Cristianisme
Ministre de l’església que ha rebut el ministeri de l’acolitat i que serveix l’altar.