Resultats de la cerca

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’,…

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu…

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…

El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…

Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà  i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb…

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…

Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes Tetzel, i…