Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
François Joseph Le Clerc du Tremblay
Cristianisme
Caputxí francès conegut amb el nom de Père Joseph.
Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys
Anscari
Cristianisme
Arquebisbe d’Hamburg (831) i de Bremen (848).
Havia estat monjo i mestre a les abadies de Corbie Picardia i Korvey Westfàlia El papa Gregori IV li confià la legació missionera del nord d’Europa, on exercí el ministeri que li valgué el sobrenom d’"Apòstol del nord” La seva festa se celebra el 3 de febrer
Demetri Cidoni
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i humanista bizantí.
El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino
Ceferino Giménez Malla
Cristianisme
Beat.
Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’installà a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’"el Pelé”, dugué una vida cristiana exemplar Morí màrtir en la persecució religiosa del 1936 El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars
Ramon Garriga i Boixader
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria 1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular
,
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
Bonaventura
Cristianisme
Teòleg franciscà, de nom Giovanni Fidanza.
Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic La seva festa se celebra el 15 de juliol
Màxim el Confessor
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor bizantí.
Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se…
Simeó Estilita
Cristianisme
Monjo siríac.
Anacoreta des de setze anys prop d’Antioquia, per defugir els curiosos visqué durant quaranta anys sobre una columna, d’on el sobrenom estilita , dedicat a l’adoració i a la intercessió Aquest nou gènere d’ascetisme atragué nombrosos pelegrins i imitadors Amb fama de taumaturg, exercí una considerable influència, sobretot en la causa de l’ortodòxia de Calcedònia La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal'at Sim'an La seva festa és celebrada el 5 de gener pels llatins i el 2 de setembre pels orientals