Resultats de la cerca

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia

Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig

Fou professor de filosofia a Douai És autor 1746-51 d’uns comentaris a la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, on intentà de conciliar el pensament tomista amb determinats problemes contemporanis

Fill de pare d’origen català Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català  Summa de la doctrina cristiana del jesuïta Petrus Canisius —Pere Canisi— i Breu compendi per examinar la consciència, de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, ambdues publicades a Barcelona el 1579

Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es feu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Se li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva