Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
dedicació
Cristianisme
Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple.
En el judaisme temple de Jerusalem, era celebrada amb gran solemnitat durant vuit dies, costum que passà també al cristianisme La dedicació de les principals esglésies patriarcals, epsicopals, etc ha estat sempre celebrada per tota la demarcació jurisdiccional corresponent
Guillem de Mont-rodon
Cristianisme
Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya…
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
dedicació
Cristianisme
Acte de dedicar un temple, una església, etc.
Fet comú a diverses religions, tingué un caràcter solemne molt marcat en el judaisme i en el cristianisme
santuari
Arquitectura
Cristianisme
Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.
Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut a l’entorn institucions…
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars…
capa pluvial
Cristianisme
Vestidura, en forma de capa, generalment de seda, i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.
Sembla que a l’origen només era emprada fora del temple, en les processons o per prevenir-se contra la pluja