Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Jakob Sprenger
Cristianisme
Inquisidor alemany.
Prior del convent dominicà de Colònia 1472 i inquisidor de Magúncia i Trèveris 1481, es dedicà a perseguir aferrissadament les bruixes, contra les quals escriví el tractat titulat Malleus maleficarum 1489
Isabel Comte i de Sagarriga
Literatura catalana
Cristianisme
Poetessa.
De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE Estrugós Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros
,
Joan Borgunyó
Història
Literatura
Cristianisme
Història del dret
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic.
Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines
Jaume Andreu
Cristianisme
Dominicà.
Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat
Joaquim Garcia i Girona
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva
,
Jeroni Cortada i Codina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,
Teodoric de Chartres
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Mestre 1121 i canceller de l’escola catedralícia de Chartres 1142, és un dels més grans representants del platonisme medieval elaborà una doctrina teològica sobre la unitat-multiplicitat, en què Déu inclou totes les formes i és la forma essendi de tots els éssers Obert a la ciència del seu temps, autor d’un comentari al Gènesi , titulat De sex dierum operibus , i d’un manual Heptateuchon d’arts liberals, representa un ideal humanístic de cultura en què s’harmonitzen ciència i filosofia, compreses, a llur torn, en la teologia
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu
Pere
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (959-973).
Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…