Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Rateri de Verona
Cristianisme
Teòleg i reformador eclesiàstic.
Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc…
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al…
Joan III
Cristianisme
Papa (561-574).
Tornà a l’obediència les esglésies de Ravenna i Milà Durant el seu pontificat es produí la invasió llombarda
Gabriel Codina i Mir
Cristianisme
Jesuïta.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per…
Juli III
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte en esdevenir papa (1550-55).
Home del Renaixement, la seva política cercà una via pacífica i d’equilibri Preocupat tanmateix per la reforma, volgué restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el concili de Trento 1551-52
Robert de Molesmes
Cristianisme
Fundador del Cister.
Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Liberi
Cristianisme
Papa (352-366).
Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major
Sebastià Serra i Cerdà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia 1810, s’ordenà de sacerdot el 1811 Residí uns quants anys a França i Itàlia Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis 1852 i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx sd
María de los Dolores Rafaela Quiroga
Cristianisme
Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio
.
Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina