Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l'any de l’expulsió l'orde decretada per Carles III l'abril de 1767, i marxà a Ferrara fins el 1773. Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus Bernat Garcia i Manuel Lassala, tragèdies i drames de tema històric (com Coriolano, 1779; Scipione in Cartagine, 1783) o hispànic (com Agnese di Castro, 1781).
A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite (1795) o Les philosophes à l’encan (1796).
Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós: La adoración de los reyes (València 1800) i, pòstumament, La adoración de los pastores (València 1829). Tornà a marxar exiliat a Itàlia.
Bibliografia
- Batllori, M.: Els catalans en la cultura hispanoitaliana (Obra completa, X). València, Tres i Quatre, 1998, p. 187-189, 197-198 i 286-287.
- Herrera Navarro, J.: Catálogo de autores teatrales del siglo XVIII. Madrid, Fundación Universitaria Española, 1993, p. 107-108
- Martí Grajales, F.: Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII. València, Diputació de València, 1987, vol. 2, p. 745-746 i 888-891.