Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768). Restà a Ferrara fins el 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric (Coriolano, 1779; Scipione in Cartagine, 1783) o hispànic (Agnesi di Castro, 1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796). Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.