Resultats de la cerca

Dirigí l’expedició al Congo 1645, el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa Retornat a Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin 1648, es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal…

Capellà de la diputació del general, de València Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze

Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1320-25 i conseller del rei Jaume II Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians El 1345 fundà una càtedra de teologia a València

Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví diversos sermons i una Oració 1792, precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs illustres València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent 1784 i 1804 i Carta del sacristán de Tírigs 1806, en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta

Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària …

Al moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales 1800, faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant