Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
error
Cristianisme
Afirmació contrària a una veritat formalment no revelada.
Hom parla d' error teològic en contraposició a l' heretgia
article de fe
Cristianisme
Veritat que cal creure perquè és revelada per Déu.
Segons la teologia, és tota doctrina autènticament proposada com a pertanyent a la revelació
definició
Cristianisme
Determinació conceptual d’una veritat o d’un contingut doctrinal.
apropiació
Cristianisme
Procediment teològic pel qual una activitat o propietat comuna a les tres persones de la Trinitat és atribuïda preferentment a una d’elles.
Per exemple, l’omnipotència és atribuïda al Pare, la saviesa al Fill, la Veritat a l’Esperit Sant
docta ignorantia
Cristianisme
Locució que indica, en un sentit ampli, el coneixement necessàriament limitat que hom pot arribar a posseir de Déu.
Des de Nicolau de Cusa De Docta Ignorantia , 1440 ha passat a significar la necessitat de conèixer la impotència de la raó enfront de la veritat intellectual absoluta, per tal d’assolir la saviesa perfecta Déu
Bernat Abellar
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1457-66).
Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma
Valentí
Cristianisme
Pensador gnòstic cristià.
Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció…
Anselm
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof que residí la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l’abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).
Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…