Resultats de la cerca

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar …

Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals

Professà el 1759 Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín 1770, on fou martiritzat Fou beatificat el 1906 En resten les cartes i alguns versos

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento, en el qual participà en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una gran influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la…

Autor d' Elegías de varones ilustres de las Indias , poema de més de 150 000 versos dividits en 55 cants i influïts per la mètrica d’Alonso de Ercilla En fou publicada la primera part el 1589, i les tres parts restants, al s XIX

Fou predicador general i definidor del seu orde Escriví, entre altres obres, Nuevo método para aprender la lengua latina 1812-14, Compendio de las escelencias del puerto de Mahon en versos latinos 1819 i un Resumen de los empleos y ejercicios literarios del infatigable maonés el Dr D Juan Ramis i Ramis 1919

Feu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona Feu collaboracions poètiques i periodístiques a La Renaixensa  i La Veu del Montserrat , entre d’altres El 1923 publicà Versos cristians   Als anys vint, s’aplegaren les seves Poesies , de tema religiós, en un quadern de la collecció “Lectura Popular”

És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit